El retpe de la Mitja Marato

El dia abans

Demà correré a Barcelona la meva primera mitja Marató. Que consisteix en fer, ni més ni menys, la meitat del que és la distància oficial d'una Marató, que són 42,195 km. Per tant m'esperen 21,097 km per davant.

 Nervis? No, no acostumo a tenir-ne els dies previs a curses o partits, això si, el que l'hi tinc a la distància és molt respecte. Ganes? Moltes. Tinc molta il·lusió d'afrontar aquest nou repte. Principalment perquè em vaig capaç d'assolir-lo, vull dir, d'acabar-lo, el veig factible. Evidentment si no em cregués capaç de córrer els 21 km, no correria, però, no és el cas, puc, podré i me'n sortiré, per sobre de tot ha de preuar l'optimisme, essencial. 
 La veritat es que em prenc la cursa com un objectiu, si, però també com una proba, pensant en poder fer la Marató. La Mitja em marcarà si realment la puc fer aquest any o he d'esperar un més. No hi ha pressa, si dubtes, però, per sobre de tot, moltes ganes i il·lusió que és l'essencial, a més d'una gran motivació.

10859

Aquest serà el dorsal que lluiré durant els 21 km pels carrers de Barcelona. Que porti un numero tan elevat significa que hi hauran molts corredors. Més de deu milers de persones, concretament uns 14 mil. És una bestiesa tenint en compte que a les curses on acostumo córrer, la mitja de participació oscil·la entre 200 i 300 corredors.Però bé, això no deixa de ser un clar exemple que el món del running esta en continu creixement, on cada cop hi han més participant en cada cursa.  

Serà la meva segona carrera de pur asfalt, jo, normalment practico el trial running, per resumir-ho ràpid, un altre dia ja parlaré d'aquest tema, és la modalitat del running que es córrer per bosc i on es passa per camins tan estrets i drets que a vegades anant caminant et plantejaries, fins i tot, de passar-hi o no. Però be, ara toca asfalt!

El recorregut

Diuen que l'asfalt cansa molt més que la terra, jo la veritat es que no tinc una opinió tant clara al respecte, crec que el que cansa o no, es l'altimetria de les curses, més que la seva superfície. L'altimetria, són els metres de desnivell que te el recorregut, sempre hi ha desnivell positiu i negatiu, per que ens entenguem, les pujades i baixades. La veritat que l'altimetria d'aquesta cursa no m'espanta pas, si mireu el següent  gràfic veureu que de desnivell n'hi ha poc, res comparat amb les curses que faig, on he arribar a acumular fins a 1000m de desnivell positiu, una bestiesa. Aquí no n'acumularé més de 20. 

El que si m'espanta de la cursa, be, més que espantar, com he dit abans, l'hi tinc molt respecte, el recorregut, la distància. Són 21 km de pur asfalt per als carrers de Barcelona. Això si, dintre el marc d'aquesta gran ciutat, passant per la costa del Mediterrani, i per molts dels lloc emblemàtics de la ciutat comtal, sumant-li el gran nombre d'espectadors que assistiran i animaran als corredors i el millor espectador, la meva parella, em donaran forces perquè aquesta distància se'm faci més lleugera que mai.

Aquest és el recorregut de 21 km de la Mitja Marató de Barcelona

En aquest enllaç, si interessa, trobareu explicat amb més detalls les característiques del circuit. (recorregut)

Tot apunt

L'única "pega" que trobo, és l'hora de sortida de la cursa, a les 8:45 del matí. El fet d'anar-hi en tren i ser en un diumenge, fa que tingui poca varietat d'horaris en quant a la sortida de trens des de Manresa. No pas per l'horari ni l'hora de llevar-me ja que és pràcticament el que faig cada dia per anar a l'escola. Sortiré amb el tren de les 7 i arribaré uns 20 minuts abans de la sortida, una mica just, però no tinc altre remeï. 

La vestimenta que portaré demà

Tindré el temps just per fer una mica d'escalfament i situar-me en el meu calaix de sortida, en aquest cas el verd, tal i com indica el meu dorsal. Els calaixos de sortida es determinen en base el temps en que tens previst acabar la carrera. El meu és d'entre 1:40 i 1:55 h. Hi ha un total de 4 calaixos, on en el primer surten els corredors que tenen previst finalitzar amb un temps inferior a 1 h i 20 min. 

Serveixen per no crear un embús a la sortida i estirar el grup de corredors. Per tal de que corredors amb un ritme més lent no surtin davant altres corredors amb un ritme superior de carrera. Així doncs, cada calaix surt amb una diferencia, no se si d'un minut o més, així tothom pot anar trobant el seu ritme de carrera acompanyat de més corredors amb el mateix ritme. A més per cada calaix i temps hi han llebres que marquen els parcials necessaris per aconseguir els objectius. Les llebres són corredors de l'organització que tenen previst fer la mitja marató amb un temps determinat, i tu si vols fer aquell temps, segueixes a la llebre durant tot el recorregut i aconseguiràs el temps previst. Serveixen de referència.

El meu objectiu, o previsió de carrera és d'entre 1:40  i 1:50. Segurament si tinc en compte els meus registres en 5 i 10 km el meu objectiu i ritme de carrera hauria de ser superior i igual podria optar a fer 1:30, però com és la primera vegada que corro en aquesta distancia he preferit ser reservat i conservador i ficar-me amb un grup "inferior". La carrera em determinarà si puc seguir be el ritme d'1:40, si he d'anar més lent o si cap al final em puc escapar en busca d'una millor marca. Tot això són suposicions pre-cursa. La veritat es que quan sona el tret de sortida, tot això queda en el que és, simples paraules i suposicions, llavors només importes tu, el teu ritme i les teves cames. Aixi que res, a descansar aquesta nit i dema a fer Quilometres.

Fins la pròxima, on explicaré la valoració de la carrera.