jo

jo

dijous, 14 de febrer de 2013

"M'introdueixo"

Tal com raja


Fa dies que he creat aquest blog, i fins ara no m'havia decidit a escriure-hi. Hi ha tantes coses que vull escriure i compartit que em costa saber per on començar.

Tinc moltes ganes d'explicar i escriure, aquí, les meves experiències viscudes en el tema del running i de les curses que vaig fent, bàsicament és per aixo que l'he creat. Tot i que tampoc descarto escriure sobre futbol o actualitat i fins i tot sobre projectes escolars d'interiorisme, que és el que estic estudiant.

Be, em dedico a córrer, o més ben dit, sóc aficionat a córrer, des de fa uns quants mesos, ja que dedicar-me, principalment, ho faig al futbol, no de manera professional, però si a nivell amateur, competint en un equip. Tot aixo parlant en l'àmbit del lleure, ja que la meva dedicació, seria més aviat la d'estudiant.

Des de sempre que m'ha agradat córrer, però no va ser fins fa uns mesos que m'hi vaig aficionar i enganxar definitivament. Abans, només corria, bàsicament  per posar-me en forma abans d'afrontar les pretemporades de futbol i per no perdre la forma durant l'estiu o durant el descans d'hivern. No ho veia com un esport o afició en si, sinó com un complement de l'esport que més m'agrada, el futbol.


Sortia a còrrer pels boscos de Navarcles, el meu poble, i feia moltes vegades la mateixa ruta, si més no, no la variava gaire. A vegades, fins i tot sortia a còrrer amb la pilota, per el bosc, seguint algun consell patern, per intentar agafar una mica més de tècnica en el control de pilota, la veritat, és força útil.

Com podeu llegir, les meves sortides a fer una mica de "footing" sempre anaven relacionades, d'alguna manera o altre, amb "l'esport rei", i aixi ha estat sempre, fins fa poc. Durant el passat estiu, el de 2012, després de passar per una època on no estava en la meva millor forma, vaig començar a sortir a còrrer més de l'habitual, sempre fixant-me l'objectiu d'arribar ja amb el punt de forma necessari per "no fer el ridícul  durant la pretemporada amb l'equip, o si més no, no patir en accés i ja tenir guanyat un punt en la meva preparació.

Sortia molt sovint a còrrer i es reflexava en el meu estat de forma. Estava preparat i amb moltes ganes d'afrontar el que havia de ser la meva segona temporada en un equip sènior, la categoria més popularment coneguda com la de "primer equip". Però durant l'ultima setmana de vacances  concretament en l'ultim dia abans d'anar al primer entrenament, vaig patir una aparatosa torçada de peu, molt inoportuna, en mig d'una sessió de running. Vaig acabar de còrrer el tram de ruta que em faltava, però amb molt mal al turmell i ja sabent que el dia següent no s'em passaria, com jo desitjava.


Lesió


Amb un esquinç de turmell força important i una gran decepció, al no poder començar la pretemporada i amb la gran desil·lusió de veure com tot el treball i l'esforç fet en la meva particular preparació es perdrien, em vaig resignar a la sempre punyetera espera de les lesiona. Punyetera, perquè sembla que mai s'acaba,  perquè mai saps quin ha de ser el temps adequat, i jo, ja en tinc bastanta experiència  no en el tema d'esquinços, era el primer, però si en el tema de "tornar" i recaure. Sempre et pots precipitar a tornar i després sembla que, les lesions, mai acaben de marxar. 

Aquest cop no va ser menys, i també em vaig precipitar a tornar. Davant la meva sorpresa en el primer entrenament vaig notar-me be físicament, no havia perdut el to. Però les molèsties al turmell no marxaven. Pensant-me que era normal i que el dolor aniria disminuint vaig continuar jugant, a menys intensitat i fent una mica de recuperació i descansos, però m'aterroritzava l'idea d'haver d'estar-me un altre mes "mirant-m'ho des de la barrera".


Recaiguda


No van ser les molèsties les que em van fer parar. En un entrenament vaig patir un fort cop al empenya del peu que em deixaria coixejant durant temps. Em van diagnosticar un altre esquinç, al mateix peu, el dret, i a la vegada una recaiguda de l'anterior lesió, també produïda per el mateix cop. Aquest cop si que vaig "tocar fons". La pretemporada havia acabat, donant pas a la competició, la lliga. Maleint la meva mala sort, no em quedava més que esperar i esperar, i sobretot, fer bondat.

No se ben ve quan temps vaig estar fora, només sé que se'm va fer etern Em vaig acabar resignant, no podia ser, que, les ganes que tenia un mes abans haguessin desaparegut per complet per culpa de les lesions. Necessitava tornar a jugar, a còrrer, notar la pilota als meus peus.

Vaig tornar, amb petites molèsties, però menys que les notades la anterior vegada. Per mala sort, el meu calvari no havia acabat aquí. Per sorpresa meva, el primer esquinç quasi no es notava i podia còrrer perfectament, però la sorpresa va arribar al tocar la pilota, una punxada infernal al empenya del peu em feia parar i quasi plorar cada vegada que tocava la pilota. I si, vaig parar una altre vegada.

Punt d'inflexió


Ja quasi arribant a Novembre i sense poder gaudir de l'esport, em trobava amb una falta de motivació brutal, en tots els aspectes, necessitava alguna cosa que m'omplis realment com ho feia el futbol. 
Pensant, em vaig adonar, que, el que realment m'impedia jugar a futbol era el contacte amb la pilota, però la lesió no m'impedia deixar de fer esport en si. Vaig decidir aparcar la pilota per un temps i començar a còrrer, no perquè si, sinó amb un objectiu. 

Em vaig marcar en el calendari el dia 18 de Novembre. Dia en que al meu poble es feia la 4a edició de la Navarclina, una carrera de 10 Km per muntanya. Sempre havia volgut fer-la, més que res per la gràcia de fer una cursa o simplement la típica  i bona excusa de "fer poble". Però, per un motiu o altre no l'havia pogut fer abans. Aquest cop si, estava decidit.



Nou mon


Es presentava davant meu un món nou, que començaria a explorar de seguida, el món del running. 
Es el típic noi/a que surt a fer "footing" o que l'hi agrada còrrer. Simplement ha evolucionat el vocabulari o mica en mica hem transformat la paraula fins a definir-ho com a "running". Desconec si és per interessos publicitaris o de marketing. El fet és, que,  aquest món està cada vegada més de moda i molta gent hi esta ficada.
El running, no s'acaba en el sol fet de sortir a còrrer, sinó que dintre el calendari hi han cada vegada més i més curses i per consegüent més i més corredors, o runners, apuntats o inscrits, que les corren.

Be, tot aixo és el que he anat descobrint al llarg del temps, poc, que porto ficat en aquest món. Però, retornant a la meva història, tan sols vaig començar amb el il·lusionant repte que significava per mi, el fet de poder còrrer una cursa de 10 Km. Ja que no havia corregut mai tants Quilometres seguits. Quan jo anava a còrrer mai havia contat els quilometres que feia, simplement em guiava per si anava a còrrer 20 minutets o 30, però de ben segur, mai arribava als 5 Km.

La preparació de la cursa


De nou, em trobava amb les ganes i motivació per afrontar un repte. Un repte nou per mi, en un esport nou per mi, per tant, tenia molt que aprendre i molt per xalar. Em sentia amb ganes de nou de gaudir de l'esport, i amb l'esperança de que em respectessin les lesions vaig començar a preparar-me per la cursa. Com a runner inexpert que era, vaig agafar unes bambes, pantalons de futbol i una samarreta  vaig mirar el recorregut per internet i el vaig anar a fer, jo sol, per provar, a veure que tal s'em donava la distància.

Sense cronometre, aleshores ni sabia que em seria útil  ni creia important saber-ho. Amb prou feines vaig acabar, però em va agradar. Sempre que acabes una cosa que t'ha costat, et sents satisfet, et superes, i normalment et vols tornar a superar. Vaig provar el circuit un parell de cops més i amb el cronometre en mà em vaig donar conte que baixava els temps finals molt notòriament. Aixo m'animava, i molt. Cada cop volia saber més i més coses, volia consells per millorar, per fer-ho millor.

La cursa


La cursa va arribar, la vaig còrrer, i per suposat, acabar. Vaig acabar molt i molt satisfet, aconseguint el propòsit que m'havia fixat el dia anterior i que havia promès, 45 min. Amb un gran esforç final que em va deixar esgotat física, per no mentalment, i aixo em va permetre adonar-me que realment havia gaudit, abans, durant i després de la cursa, també ho estava fent, encara més, després d'aconseguir l'objectiu.

Ja estava totalment enganxat. Quina sensació al creuar la meta! Quin orgull vaig sentir en veure el meu cronometre parat en el temps just que m'havia proposat! Que content estava! Aaah! Si! Aquesta sensació, aquest moment, aquest orgull, ja l'havia experimentat abans... El podia comparar exactament amb el fet, el moment, amb l'èxtasi de marcar un gol, Si! Exacte! era això. I com m'agrada aquesta sensació.

Realment estava sorprès, Havia sentit el mateix, corrent una cursa, amb esport "nou", que amb una de les coses que més m'estimo al món; El gol, el futbol, les victòries.

Nous objectius


Vaig continuar amb el futbol, són masses les coses que he viscut amb aquest esport, tira molt. Per sort em vaig acabar recuperant de la lesió i vaig poder tornar a jugar. Però no podia deixar d'enamorar me, cada dia més, de la meva nova afició. No em vaig resistir i després de la primera cursa, va venir una segona, i després una tercera...

No se com he arribat aquí, be, amb molt d'esforç i ganes, això segur, però, aquest diumenge tinc un nou repte, un repte bastant més gran dels que m'he anat proposant fins el moment. Correré la Mitja Marató de Barcelona, si 21,097Km.



Be, aquest no és el meu principal objectiu, l'objectiu somniat, des de fa temps, i que m'he proposat, es fer la Marató de BCN. Després de la mitja, quedara un més, i encara m'estic pensant si fer-la ara o no, és una bogeria, ho sé, però m'ho pensaré millor deprès de fer la mitja. Ja en parlarem.

També tinc en ment arribar a participar en un duatló i/o triatló, sense ser ambiciós amb el temps, provar coses noves, agafar experiència. El que te aquest món, és que cada vegada en vols més, i més, i realment costa posar-te límits, però penso que les curses i els km et posen al teu lloc. I aixi serà. Tot al seu temps, i ja arribarà quan sigui el moment.

Per acabar aquest primer post, en el que he volgut explicar com m'he aficionat al running i una mica per sobre els meus objectius a curt i a llarg plaç, diré que en les properes publicacions escriure sobre les curses que he fet, intentant transmetre el millor possible les experiències adquirides, també, el dia a dia de les curses que vagui fent o quelcom que sorgeixi.

Espero que hagis gaudit llegint la meva modesta història, fins la pròxima.

Tot consell serà benvingut.


"no et posis límits, no en tens, pose't reptes i els assoliràs"

1 comentari:

  1. Molt be petit! me n'alegro moltisim d'acompanyar-te en aquest camí que tant t'apasiona! Recorda que podràs amb tot el que et proposis!

    ResponElimina