El descans i la sensació de competir

Descansar per competir

Els períodes de lesió et serveixen per reflexionar sobre les coses que has fet be, les que has fet malament i les que podries fer millor. També per mirar el futur pròxim, els següents reptes, els que has de descartar i els que has d'encarar.  Tot això sense poder entrenar i quasi sense poder fer res d'esport. El genoll m'està donant molts més problemes dels esperats i està tardant en curar-se. Costa molt descansar, però és fonamental  i necessari fer-ho, i fer-ho bé.

Durant les lesions t'has de prevenir més que mai
dels autèntics enemics del corredor. jejeje

La teoria del descans la tinc molt clara. Però a l'hora d'aplicar-la moltes vegades se'm oblida, la passió i les ganes de fer esport em poden. No he pogut sortir a córrer cap dia des de la marató però si que he sortit en bici. La bici em permet fer esport i "cames" sense haver d'exposar el genoll a la màxima força del pes que exerceix el meu cos. M'està agradant força i m'hi estic enganxant. Alhora em serveix i molt per preparar el duatló de la setmana vinent on tinc fixada la meva més que possible tornada a la "competició".

 Necessito tornar a sentir la sensació de competir, la de sentir-me apte per córrer, per fer esport, de sentir-me viu. Ho necessito. Ja fa molt que no sento aquesta sempre necessària sensació que generalment és el perquè de molts esportistes a córrer, anar en bici, jugar a futbol o el que sigui que facin. També és el meu cas. Necessito competir. Tot i que en el running no busco competir de la mateixa manera en la que ho faig a futbol.  Allà hi competeixo per guanyar i és un esport d'equip on hi ha molta competitivitat i cada derrota es una decepció, en canvi corrents busco un altre tipus de competitivitat. Competeixo contra mi mateix i contra les meves possibilitats i els meus límits, intentant superar-me cada dia i fer-ho millor. Estic aprenent dia a dia i això és el que em motiva a continuar. Aquí no hi han derrotes, només hi han lliçons. Una mala competició es un bon entrenaments i mi perds, sempre guanyes alguna cosa. És una altre filosofia, si més no, així és com m'ho prenc jo.

Cursa del Corte Inglés

He tornat al metge i m'ha hagut de recol·locar altre cop els óssos del genoll. M'ha dit que provi de córrer el Diumenge (cursa del Corte Inglés) si em veig en cor i sense forçar en excés.  Aquí em sorgeix un dubte sobre si realment he de córrer perquè tinc millor el genoll o m'ho ha dit perquè em torni a fer mal i hagi de tornar-hi. Seré benèvol i creure, millor, en la primera opció. Però pensant amb el cap fred,  és obvi que no hauria d'anar a fer la cursa, si més no a competir-hi. Això segur que no ho faré. Si finalment decideixo anar-hi serà solament per córrer, i rés més. Per tornar a tenir les sensacions de practicar aquest magnífic esport. Gaudir del recorregut, pujada per Montjuïc i entrada al estadi Olímpic, i tornar a sentir-me un "runner".

Aquest és el recorregut detallat de la cursa amb un total de 10 km i poc.

La cursa del Corte Inglés és coneguda per ser la més multitudinària d'Europa, i si no m'equivoco la segona del món  just darrere d'una Australiana. Val a dir que la cursa Catalana és gratuita i en questa edició contarà amb més de 66.000 corredors. D'aquests, però, tan sols uns 10.000 correran amb xip, els altres participaran amb un caire menys competitiu, simplement per fer esport i fer engrandir el "prestigi" de la cursa. Segurament  a molts els servirà per enganxar-se al "mundillo". Jo, de moment, per més que ho intenti encara no he aconseguit enganxar a ningú.

Si be em sento capaç per tornar a córrer una "miqueta", a un nivell molt més baix del que ho venia fent, no em veig capaç, encara, per tornar a practicar futbol. El genoll en el futbol pateix molt més, amb girs inesperats, càrregues superiors i estic molt més exposat als cops dels rival. Ho descarto per el moment. No serà per ganes però si per precaució. Tot dependrà del meu genoll i com reaccioni.

Pròximament...

En el Duatló de Sant Fruitós del dissabte vinent haure de competir en bici de carretera, serà una experiència nova, veurem com me'n surto. De moment vaig fent sortides per la muntanya amb BTT per els mateixos camins i indrets en els que solia sortir a córrer, eh descobert que és igual de divertit i fins i tot una mica més perillós que córrer per senders estrets i amb grans desnivells. Fer salts, trams llargs i curts i poder gravar-los també em diverteix, i molt.

Una prova suficient per demostrar que moltes coses en mi estan canviant, en quant a prioritats, la vaig tenir dissabte passat. Vaig preferir sortir en bici pel bosc sabent que em perdria el partit del Barça, i ho vaig fer conscient, sense importar-me. Això era totalment impensable fa un temps.

Si mireu a la part dreta del blog podreu veure un apartat on posa -pròxims reptes- És el calendari de curses que faré en els pròxims mesos. L'ultima en afegir-se a la llista ha estat la Milla de la Sagrada Família. Una milla són 1.606 km. Una distància totalment nova per mi, on hauré de fer entrenament específics per preparar la distància on s'exigeix més velocitat que resistència que és el que practico normalment. Això em motiva encara més a voler entrenar i millorar per afrontar aquest simple repte amb més ganes i entusiasme.

Un recorregut "curt" però intens i exigent.
Junt al marc incomparable del Temple de Gaudí.

Això és tot per aquesta vegada. Salut, esport i fins la pròxima.

Aleix.